Autoritat i límits

El passat 9 de març, la Gemma Majó (psicòloga i terapeuta familiar) va venir a l’escola a fer una xerrada sobre AUTORITAT I LÍMITS. Aquestes van ser algunes de les qüestions que es van tractar. Gràcies Anna Flores per aquests apunts tan útils:

 

 

Sovint les rebequeries són la manera en que els nens i nenes expressen la seva frustració. Els adults no hem de posar-nos nerviosos davants d’aquests comportaments. Sense perdre la calma hem de realitzar actuacions educatives encaminades a ajudar a l’infant a reconèixer els seus sentiments (ira, ràbia, impotència, frustració...) i explicar-li quin desencadenant ha fet que s'enrabiés. Hem de nodrir-los emocionalment.

 

Hem de fer-li saber quins comportaments estem en disposició d'acceptar i quins no. Els adults hem d’aprendre a POSAR LÍMITS. Una educació amb límits serà una educació positiva.

 

De vegades, els adults sentin remordiments després d’haver renyat a un nen. Als nens se’ls ha de renyar quan realment s’ho mereixen, de manera justa, sense cridar, i independentment del nostre estat d’ànim.

 

Si el nen ha fet alguna cosa mal feta, cal tallar aquella actitud d’arrel. No ens hem de sentir culpables per renyar-los quan no s’han comportat bé. Si els hi consentim tot, els hi estem fent més mal que bé, si no hi ha límits no tindrà relacions saludables amb la resta de companys.

Els adults d’una mateixa família hem d’establir i mantenir sempre les mateixes normes sobre com educar als nens. Hem de pactar unes normes simples i clares des del principi. Hem de ser COHERENTS I CONSTANTS.

 

El nen mai ha de tenir dubtes sobre quines són les normes. És important la nostra coherència. Un “no” ha de ser un “no” per molt que el nen cridi i es desesperi. Els nens se senten desconcertats quan un dia els fem saber que una cosa és molt important i al dia següent canviem d’opinió. Una condició imprescindible perquè un “no” i el seu límit corresponent tinguin validesa és emetre tan sols aquelles ordres, prohibicions i conseqüències que estiguem disposats a mantenir fins al final.

 

I recordeu que mai hem d’assignar al nen una etiqueta. Hem de recordar sempre no reprovar al nen com a persona, sinó limitar-te a criticar l’acció: EL NEN NO ÉS “DOLENT”, ÉS DOLENTA L’ACCIÓ QUE ACABA DE FER.